dissabte, 27 de juliol del 2013

Orígens del coaching


Mostra un mapa més gran

La paraula coaching prové etimològicament de la ciutat de Kocs, a Hongria, parada obligada a inicis de l’Edat Moderna entre Viena i Pest. Va donar nom a un carruatge molt adaptat i molt ben valorat per a dur viatgers d’una ciutat a l’altra. D’aquí va néixer la paraula kocsi (es pronuncia kotxi), i feia al·lusió a aquest mitjà de transport excel·lent per a transportar persones d’un lloc a un altre.
El coaching sembla que també dur les persones del lloc on són al lloc on volen arribar. La diferència és que el coach no marca ni la destinació ni les parades que el conductor (client/coachee) vulgui fer durant el viatge (procés).
Amb això no en tenim suficient, de manera que també buscarem analogies en el món de la filosofia per trobar l’origen del coaching.
El mètode interrogatiu socràtic ja ajudava als seus coachee preguntar-se sobre la seva vida. I a través de l’Art de la Maièutica (aprendre existeix, no pas ensenyar, que n’és una conseqüència contràriament al que diem), aquests coachee descobrien que el coneixement era dins ells, no en el coach. Aquest coneixement propi els feia conscients de les seves incompetències per preparar-se millor a assolir els seus objectius. Saber que no sabem res és un bon inici per a la pràctica del coaching.
Amb Aristòtil, diferent a un Plató idealista, amb el seu realisme en ensenya a treballar el nivell “apetitiu intel·lectiu” (honors, reconeixement i autorealització) de la persona. Poder arribar a ser allò que vulguem partint del que som (primera naturalesa) i anant al que volem arribar a ser (segona naturalesa). I Aristòtil ens assenyala que l’eina per a fer-ho és l’acció. L’acció és una de les dues cares de la moneda del coach. Sense acció les sessions de coaching no tenen sentit.
La Psicologia Humanista, sota la influència de l’existencialisme i la fenomenologia, també han influït en el coaching. L’eix central és l’existència individual, i prendre’n consciència de nosaltres i del nostre entorn permet replantejar-nos el nostre projecte de vida. La fenomenologia (abans que la PNL) ens recorda abstenir-nos de prejudicis amb el coachee, amb l’objectiu que actuï la intuïció i percebre l’altre com un tot (visió global), un tot que ajudarà l’altra persona també a veure’s com és, a trobar-se a si mateixa.
La Psicologia humanista en si ens anima en diverses direccions:
- valorar les peculiaritats dels altres, cada persona és diferent (única i especial que diem...)
- treballem amb la consciència (fora la inconsciència) que atorga llibertat i capacitat d’elecció.
- busquem significats, no explicacions
- les sessions de coaching  no són directives
- el coaching se centra en el client (coachee), no en els objectius (que mai estan per sobre de la persona, que és a través de qui treballem aquest objectius).
- El rapport és fonamental en la relació humana entre coach i client.
- Els nostres clients són responsables de la direcció i del pla d’acció que s’estableix a cada sessió.
- Les principals eines d’un coach són les seves qualitats: el coach no ensenya, el client aprèn.
- El coaching s’emmarca, habitualment, dins els factors motivadors de l’ésser humà: autosuperació i autorealització.
- Ens orientem al comportament (fer, viure i sentir)
- Fem que els nostres clients es plantegin què volen arribar a ser, des del present cap al futur, construint la seva realitat.

Finalment esmentar la influència que ha tingut l’esport en el coaching. Timothy Gallwey (The Inner Game – El Joc interior), va ser difós per Anglaterra per John Whitmore. Gallwey hi veu relació amb el coaching, potencia que dins nostre tenim el necessari per a canviar l’exterior, però també creu que segueixen camins independents.
El coaching té també un “inner game” tant en el coach com en el coachee, però tant important com el exterior. L’enemic, i en això es coincideix, sovint som nosaltres mateixos.
A partir dels 80 el coaching desenvolupa tres àrees de treball: coaching personal (Life Coaching), coaching executiu (Executive Coaching) i coaching corporatiu (Corporte Coaching).
En el s. XXI és una de les professions més desenvolupades.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada